FEM UN SALT!

Nova vida, un somni per complir, 4 mesos, els primers no-nadals, entorn desconegut, noves cares, treballs en grups, exposicions orals, treballs i més treballs, .... i què més?

Aquest ha estat el meu primer quatrimestre a la universitat i sense dubte han estat els quatre mesos en que la meva vida ha donat més voltes. Aquest blog va estar començat al principi d'aquesta nova etapa amb l'objectiu de recollir tot el que hem anat fent al llarg d'aquests mesos a les assignatures de COED i GITIC. Tant en aquestes assignatures com en les altres he aprés molts conceptes o n'he donat voltes a alguns que ja coneixia. Més que a l'aprenentatge de conceptes, dono importància al fet d'obrir la ment. Aquests mesos han aconseguit que pensi i valori coses que fins ara no havia ni tan sols imaginat o que hem semblaven utopies, però realment no ho són.

El món de l'educació és un ventall de possibiltats molt grans que ens permeten als mestres ( o futurs mestres) actuar de mil maneres per aconseguir el nostre objectiu que és educar. Fixeu-vos que no he dit pas ensenyar, sinó educar. Un mestre és molt més que un concepte o una fitxa. Un mestre és intuïció, paciència i amor, sobretot amor.

Moltes gràcies per tot el que he aprés i per tots els moments compartits!

Per tancar aquest petit recull de coneixements i experiències us deixo una cançó del Club Super3 que parla de fer un salt, de descobrir allò que encara no hem descobert.

'Fem un salt, com un salt d'aigua, aixequem el vol, anem a veure el Sol.'

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

En la professió de mestre el fet de parlar en públic ocupa la major part del temps, ja que estàs continuament parlant davant dels teus alumnes. És per això que cal saber com fer-ho. Per tal d'agafar unes pautes i aprendre com fer-ho de la millor manera hem llegit a classe el llibre 'Com parlar bé en Públic' de Joana Rubió i Francesc Puigpelat. 
Aquest llibre ens dona algunes regles a seguir per tal de parlar bé en públic. Després de fer un treball sobre ell on vam recollir les idees que consideràvem més importants, vam realitzar un decàleg sobre el bon comunicador.

1. Acceptar els nervis i aprendre a controlar-los.
2. Preparar un guió: estructurat i coherent.
3. Elaborar una bona introducció i conclusió per tal de cridar l'atenció del públic i connectar amb ells.
4. Adequar el discurs al públic al que va dirigit i utilitzar el recurs del feedback per adaptar-se a ells.
5. Parlar d'una manera breu, concisa i entenedora.
6. Utilitzar recursos com comparacions, metàfores, acudits, exemplificacions... per cridar l'atenció del públic.
7. Demostrar confiança al públic per mitjà de la mirada, el somriure i la postura corporal.
8. No mantenir una entonació monòtona, sinó efectuar canvis de to mitjançant exclamacions i interrogacions.
9. Transmetre sinceritat i energia per medi de la gestualitat.
10. Confiar en tu mateix i començar amb un somriure (tenint en compte el tema).

Després d'aprendre la teoria només cal posar-la en pràctica, fet que no és tan fàcil com pot semblar en un principi. Per tal de posar-nos a prova i intentar dur a terme tots allò aprés sobre com ser un bon comunicador hem fet un munt d'exposicions orals de les que destacaré un parell.

Per començar us parlaré d'una recitació. Ens van fer recitar un poema a classe. Jo vaig decidir recitar 'Caçó del matí encalmat' de Salvador Espriu. com us he sit abans, posar en pràctica tot allò que semblava tan fàcil no ho va ser pas. Els nervis jugant males passades! Aquí us deixo el meu poema.

Cançó del matí encalmat

El sol ha anat daurant

el llarg somni de l'aigua.
Aquests ulls tan cansats
del qui arriba a la calma
han mirat, han comprés, 

oblidaven.

 

Lluny, enllà de la mar,
se'n va la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l'aire l'acompanya:

“Et perdràs pel camí
que no té mai tornada.”

Sota la llum clement
del matí, a la casa
dels morts del meu vell nom, 

dic avui: “Sóc encara.” 

M'adormiré demà
sense por ni recança. 

I besarà l'or nou
la serenor del marbre.

Solitari, en la pau
del jardí dels cinc arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca.
Cridat, ara entraré
en les fosques estances.

A més, també vam fer una exposició que es deia Identitat i Territori. En el meu cas, vaig parlar, amb la meva companya Mariona, de la identitat dels nens adoptats en les seves famílies adoptives. Va ser molt més fàcil superar els nervis en aquesta situació.

El que volíem expressar en aquesta situació és que l'adopció és una aventura i no és només un paper signat i un nom donat, va molt més enllà. 


Per acabar us comentaré una exposició que té molt a veure amb el llibre  'Com parlar bé en públic'. Aquesta exposició es feia per grups i consistia en parlar de les característiques d'algun personatge públic que consideréssim un bon comunicador. Nosaltres vam decidir parlar de l'Andreu Buenafuente, un home clar, entenedor, que sap controlar el llenguatge verbal i el no verbal i és molt proper al públic. Aquí us deixo l'enllaç al pearltrees que vam fer servir per a la nostra exposició. 

Andreu Buenafuente 

Després de treballar tant el fet de convertir-nos en bons comunicadors he de dir que no és fàcil ser un bon comunicador, ja que parlar en públic és més díficil del que sembla. Però tot i no ser un treball fàcil, ens podem preparar per ser-ho. Ànims i a preparar-nos!

COMPETÈNCIA DIGITAL DELS DOCENTS

El segle XXI està marcat per les capacitats tecnologiques que tenim. És per això que cal que tant adults com nens adquireixin algunes capacitats relacionades amb l'ús de les TIC. L'adquisició d'aquestes competències es divideix en diferents etapes des de la etapa d'Educació Infantil, passant per la primària, Batxillerat... Aquesta formació s'anomena alfabetització digital.

En el cas dels Graus de Mestre, cal afegir competencies digitals específiques de caire didàctic que el permetin emprar la tecnologia per ensenyar i ajudar a aprendre. Aquestes competències força la formació del mestre, fet que demanrà l'actualització continuada en el coneixement de recursos tecnologics i les seves potencialitats pedagògiques. 

Darrerament s'han publicat diversos documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents. Entre aquests, i per la seva rellevància i actualitat es podrien destacar dos:

1. UNESCO's ICT Competency Standards for Teachers (Normes UNESCO sobre Competències en TIC per a Docents).
   
   
2. National Educational Technology Standards for Students i el National Educational Technology Standards for Teachers (Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Docents i Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants) publicats per la International Society for Technology in Education (ISTE).

Aqui us deixo un petit resum d'aquests documents que he realitzat:





És molt important que com mestres que serem d'aqui a un anys, sifuem conscients de la rapidesa en que canvia el nostre món i de la importància de les noves tecnologies. És per això que hem de ser capaços de fer-les servir, i no només fer-les servir sinño saber sonar-lis un bon ús, tant per nosaltres com per als nostres alumnes.

A continuació us deixo un enllaç aun article que ens parla sobre les 33 competències digitals bàsiques que un docent hauria de tenir en el segle XXI.

http://www.escuela20.com/competencias-skills-habilidades/articulos-y-actualidad/las-33-competencias-digitales-que-todo-profesora-del-siglo-xxi-debiera-tener_2486_42_3979_0_1_in.html

QUI SÓC JO? QUI ETS TU?

Des dels primers dies de COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital), ja ens vam adonar de la importància de la descripció. La primera activitat que vam fer a classe va ser un breu descripció de nosaltres mateixos. Un cop feta, les barrejaven i repartien entre tots. Va ser una manera diferent i original de coneixen's una miqueta més. A més, ja començàvem a treballar en el que era descriure. 

No us penseu que ens vam quedar en aquesta activitat, no! Més endavant hem treballat la descripció des d'altres punts de vista amb una activitat que es deia 'QUI ETS TU?'. Vam fer una exposició d'obres d'art, de les nostres obres d'art. Aquestes eren imatges que havíem de realitzar nosaltres mateixos i havien de descriure a una persona de la classe. 
Com us he dit, va ser com una exposició. Cada un de nosaltres va penjar la seva obra a la classe i quan ja estava tot preparat van començar les explicacions sobre les imatges. Considero que va haver un alt nivell d'originalitat. Va ser una classe molt distesa que a tots ens va agradar. Va servir.nos per veure com ens veuen la resta de companys i, en definitiva, per seguir coneixent-nos una mica més.

Aquí us deixo la imatge que vaig realitzar d'una de les meves companyes, Gemma Molina. 

 

Com podeu veure, és un bolet en mig del bosc. La Gemma és una noia baixeta, amb un estil propi, és per això que la he volgut representar amb un bolet petitó i de color vermell, que destaca en mig d'un fons de colors homogenis. 

A més de la imatge, havíem de realitzar una descripció diferent, se'ns va donar molta llibertat, podíem fer una cançó, un conte, un poema, .... Jo vaig optar aquesta vegada per fer un vídeo. En aquesta ocasió la protagonista era una altra companya, la Clàudia. 

Les descripcions ens serveixen tant per ensenyar a la resta com veiem el món, com per veure com la resta veu aquest món. El fet d'autodescriure's és molt important, ja que no crec que et puguis deixar conèixer si no et coneixes tu mateix abans.

Hi ha moltes maneres de descriure i moltes coses que descriure. He trobat una cançó de Joaquin Sabina en la que descriu la relació que ha tingut amb tres dones al llarg de la seva vida. És una descripció original, us deixo aquí la lletra de la cançó i el link per a que la pogueu escoltar.

Pero que hermosas eran (Joaquín Sabina)

Mi primera mujer era una arpía,
Pero, muchacho,
El punto del gazpacho.
Joder si lo tenía,
Se llamaba... digamos que sofía.
Un mal día
Me puso las maletas
A los pies de la estatua, de un poeta,
Que esta, inmortalizado,
En su glorieta.
Después de, no se asombren,
Registrar, a su nombre,
Mi chalet adosado,
Mi visa, mi pasado,
Su prisa y su futuro,
Dejándome tirado
Y sin un duro.
La gota que colmó,
Damas y caballeros,
El vaso de su amor,
Fue de colesterol.
Harto, tras dos infartos,
De acercarme al tercero...
Al sístole y al diástole
De mi corazón
Le puse un marcapasos,
Que andaba con retraso,
Haciendo interferencias
En la frecuencia
Del televisor.
Desde que la perdí
Hasta hoy, pobre de mí,
Cada vez más borracho,
Ruedo de mostrador
En mostrador:
Jefe: ¿tienen gazpacho?
Pero... qué hermosa era
Cuando iba de mi brazo por la acera,
¿ustedes me han mirado?,
Pedirle a ese bombón que me quisiera
¿no les parece que era
Pedirle demasiado?
Mi segunda mujer
Era una bruja
Y yo, tan mamarracho, que besaba
El suelo que pisaba.
Se llamaba... digamos que maruja.
Aquel día
Volví pronto del tajo,
Y, en mi cama,
Debajo
De un idiota,
Una dama,
En pelotas,
Se lo hacía.
Y yo que nunca había
Estado en una orgía,
Quitándome las botas,
Me dije: ésta es la mía,
Y tanto que lo era,
La del tacón de aguja
Era maruja.
entre ese idiota y yo,
Cual júpiter tronante,
Tú eliges dije yo,
¿que qué me contestó?
Sin dudarlo un instante,
me voy con el idiota.
Y ustedes, que creían,
Que el idiota era yo,
Pues no,
La muy pendón
Se iba y se venía,
Poniéndose las botas,
Con el menos idiota
De los dos.
Y ¿saben qué les digo?
Aquel idiota y yo
Nos hicimos amigos,
El día que maruja nos dejó...
Por otro idiota.
Pero... qué hermosas eran
Mi segunda mujer y la primera.
¿ustedes me han mirado?
Pedirles, además, que me quisieran,
¿no les parece que era
Pedirles demasiado?
Mi tercera mujer era, señores
De todos los amores
Que he perdido
El que más me ha dolido.
¿adivinan? se llamaba dolores.
Pero, el día
De mi cumple, mi amorcito
Me dijo: aunque eres malo,
Joaquinito,
Te traigo, de regalo,
Un regalito
Con su santa inconsciencia
Se declaró en estado,
Y yo, que había jurado
Morir sin descendencia,
Como murió mi padre,
A la futura madre,
Consternado:
¡hay dolores que matan!
Le grité dolorido
¿y no se te ha ocurrido
Pensar que tu marido
Hubiera preferido
Otra corbata?
Fue niña, niña pija,
¡ni siquiera varón!.
Por fin, con veinte años,
Se la llevó un extraño,
Y no perdí una hija,
Gané un cuarto de baño.
¡con perdón!
Sofía me aliñaba,
Maruja me adornó,
Ya solo me faltaba
Tomar clases de parto sin dolor
Y con dolores.
Pero... qué hermosas eran las tres,
Y, sobre todo, la tercera
¿ustedes me han mirado?
Pedirles, además, que me quisieran
¿no les parece que era
Pedirles demasiado?

http://www.youtube.com/watch?v=0yJsp1vMWWs