COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

En la professió de mestre el fet de parlar en públic ocupa la major part del temps, ja que estàs continuament parlant davant dels teus alumnes. És per això que cal saber com fer-ho. Per tal d'agafar unes pautes i aprendre com fer-ho de la millor manera hem llegit a classe el llibre 'Com parlar bé en Públic' de Joana Rubió i Francesc Puigpelat. 
Aquest llibre ens dona algunes regles a seguir per tal de parlar bé en públic. Després de fer un treball sobre ell on vam recollir les idees que consideràvem més importants, vam realitzar un decàleg sobre el bon comunicador.

1. Acceptar els nervis i aprendre a controlar-los.
2. Preparar un guió: estructurat i coherent.
3. Elaborar una bona introducció i conclusió per tal de cridar l'atenció del públic i connectar amb ells.
4. Adequar el discurs al públic al que va dirigit i utilitzar el recurs del feedback per adaptar-se a ells.
5. Parlar d'una manera breu, concisa i entenedora.
6. Utilitzar recursos com comparacions, metàfores, acudits, exemplificacions... per cridar l'atenció del públic.
7. Demostrar confiança al públic per mitjà de la mirada, el somriure i la postura corporal.
8. No mantenir una entonació monòtona, sinó efectuar canvis de to mitjançant exclamacions i interrogacions.
9. Transmetre sinceritat i energia per medi de la gestualitat.
10. Confiar en tu mateix i començar amb un somriure (tenint en compte el tema).

Després d'aprendre la teoria només cal posar-la en pràctica, fet que no és tan fàcil com pot semblar en un principi. Per tal de posar-nos a prova i intentar dur a terme tots allò aprés sobre com ser un bon comunicador hem fet un munt d'exposicions orals de les que destacaré un parell.

Per començar us parlaré d'una recitació. Ens van fer recitar un poema a classe. Jo vaig decidir recitar 'Caçó del matí encalmat' de Salvador Espriu. com us he sit abans, posar en pràctica tot allò que semblava tan fàcil no ho va ser pas. Els nervis jugant males passades! Aquí us deixo el meu poema.

Cançó del matí encalmat

El sol ha anat daurant

el llarg somni de l'aigua.
Aquests ulls tan cansats
del qui arriba a la calma
han mirat, han comprés, 

oblidaven.

 

Lluny, enllà de la mar,
se'n va la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l'aire l'acompanya:

“Et perdràs pel camí
que no té mai tornada.”

Sota la llum clement
del matí, a la casa
dels morts del meu vell nom, 

dic avui: “Sóc encara.” 

M'adormiré demà
sense por ni recança. 

I besarà l'or nou
la serenor del marbre.

Solitari, en la pau
del jardí dels cinc arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca.
Cridat, ara entraré
en les fosques estances.

A més, també vam fer una exposició que es deia Identitat i Territori. En el meu cas, vaig parlar, amb la meva companya Mariona, de la identitat dels nens adoptats en les seves famílies adoptives. Va ser molt més fàcil superar els nervis en aquesta situació.

El que volíem expressar en aquesta situació és que l'adopció és una aventura i no és només un paper signat i un nom donat, va molt més enllà. 


Per acabar us comentaré una exposició que té molt a veure amb el llibre  'Com parlar bé en públic'. Aquesta exposició es feia per grups i consistia en parlar de les característiques d'algun personatge públic que consideréssim un bon comunicador. Nosaltres vam decidir parlar de l'Andreu Buenafuente, un home clar, entenedor, que sap controlar el llenguatge verbal i el no verbal i és molt proper al públic. Aquí us deixo l'enllaç al pearltrees que vam fer servir per a la nostra exposició. 

Andreu Buenafuente 

Després de treballar tant el fet de convertir-nos en bons comunicadors he de dir que no és fàcil ser un bon comunicador, ja que parlar en públic és més díficil del que sembla. Però tot i no ser un treball fàcil, ens podem preparar per ser-ho. Ànims i a preparar-nos!